Titelles per a nens, amb registre.

Narrador: Aquesta és una historia de fa tants anys, que ni les avies dels vostres avis, no havien nascut, i encara havien de passar molts i molts anys per a que els avis, de les avies, dels vostres avis existissin. Imagineu-vos si fa de temps, que a Xina encara eren poca gent, i els xinesos encara no havien de quedar-se a viure a diversos indrets del món. Era en aquells temps que a Xina hi vivia un terratinent, ric, molt i molt ric, que tenia la meitat dels camps d’arrós de tot l’imperi, i la meitat dels xinesos treballaven per a ell. Es deia Fung-Ti-Suè, i era un home, ni molt bo, ni molt dolent, ni molt vell, ni molt jove, ni molt savi, ni molt ignorant.

[1ª Escena Putxinelis]- Decorat: Un paisatge amb camps d’arrós, montanyes de manera llunyana.

Un parell de putxinelis de pagesos

Pagès 1: Has sentit les últimes?
Pagès 2: Alegrarà o entristirà?
Pagès 1: Ens beneficiarà.
Pagès 2: Sorpren-me
Pagès 1: La teva esquena podrà descansar, anem al Palau del Senyor.

Pagès 2: ...
Pagès 1: Fung-Ti-Suè, cent vegades respectable i cent vegades estimat, ha tingut una filla.
Pagès 2: A sant de què?
Pagès 1: Ay, no se, jo no decideixo les rutes de les Cigonyes i els nens que porten!
Pagìes 2: No qüestiono la cigonya, dic a sant de que anem a Palau?
Pagès 1: Ah, bé, hi ha festa, xarau i disbauxa!
Pagès 2: T’hi penses colar, com deixarem de treballar, que pretens? Acabar condemnat a que ens tirin boles de fang?
Pagès 1: Que no, que diuen que el senyor convida a tots els pagesos que treballen a la seva terra, i a tots els habitants de l’extens territori que té. Que n’és de generós!
Pagès 2: Generós? Generós? Aquí nosaltres ens partim el llom, ell es queda l’arrós que nosaltres produïm, i per fer una festa a tots, demostrant que pot permetres aquest luxe mentres nosaltres no tenim ni per començar a menjar patates bullides, li dius generós?. Aquest sistema falla.
Pagès 1: Tu si que falles.
Pagès 2: Tu si que falles, burro. T’exploten i encara defenses el "cent vegades adorable" (veu sarcàstica) de caganer del senyor.
Pagès 1: No parlis així!
Pagès 2: Parlaré com em...

[En aquest moment irrompent dos soldats]

Soldat 1: Com parlaràs?
Pagès 2: (a públic) Ay ay ay, on m’he posat! Que faig que faig? Que puc dir per quedar bé, que puc? Digueu digueu nens!
Pagès 2: (El que diguin els nens, o ..) com em va ensenyar la mama, amb respecte , i amb alegria, ja que ha nascut la filla de Fung-Ti-Sué!
Pagès 1: (a públic) Després que ningú es sorprengui si el feudalisme va durar tant .Venut!

****

Conte per als nens de l'Escola Disbauxa, activitat inicial que començaran els nens del Casal d'Infants de Baró de Viver, on a part de veure les titelles, participaran amb la música. Són 7 escenes, i aquesta n'és la primera. De lliure difusió sempre i quan se'n citi l'autor, un mateix.