Titelles per a nens, amb registre

[2ª Escena Putxinelis]- Decorat: El pati d’un Palau xinès.- Comparteixen escena soldats i pagesos

Narrador: Així que va néixer Hung-Sai, la filla d’aquell senyor, caganer per uns, cent vegades estimat cent vegades adorat, pel cent vegades pilota...

Pagès 1: Eh!
Narrador: Aquest mateix.

Soldat 1: Qui ha dit que el senyor es un caganer?
Narrador: Secret professional, els nens ho sabràn.
Pages 2: Calleu Calleu!
Pagès 1: Amb mi no has tingut aquest secret
Narrador: Amb el segon tampoc, els dos em caieu malament. I calleu ho os trec de l’obra.
Pagès 1: Tu ets el narrador, no el qui escriu.
Narrador: Vols seguir temptant la sort? Oi que no? Seguim doncs.

Narrador: (carraspeig) Perdoneu. El Gran Terratinent, estava tant content que va fer una festa de xarau i disbauxa per a tots els xinesos i xineses que pertanyen a les seves terres. Va ser tant gran la festa, que el Palau més gran de Xina va posar en manifest els problemes que tindrien els xinesos en endavant. Tot i així, tots van gaudir de l’abundant menjar, els abundants espectacles, i els focs artificials, amb dracs, i aquelles coses que tant agraden als xinesos, com especialment els bastonets i el menjar xinés.
Pagès 2: Doncs no la veig.

Pagès 1: Home, ara serà petita.
Pagès 2: ...
Pagès 1: No pretendràs que es passegi per aquí, amb tanta gent aprofitada!
Pages 2: Tu per a que has vingut?
Pagès 1: Per el menjar, el xarau i la disbauxa. Es a dir, la festa i la diversió. Focs, dones, menjar i sake.
Pagès 2: A vegades penso que em caldria ser més simple (al públic) Sort que se llegir i no ho sóc tant de simple. (al pagés 1) Ja tindràs temps per això, vine!

Narrador: En aquella época, no tothom podia apendre a llegir, i era gairebé un luxe de molts pocs, però el pagès Zao Lat [ Pagès 2: Mani? ] de petit havia rebut la instrucció d’un monjo, que anyorat de tenir fills, va acollir en el seu temple d’oració al petit Zao Lat. També, va instaurar-li un esperit crític que per la descuidadesa del propi pagès, tants problemes li va portar. Zao Lat, s’havia adonat de que existia un cartell que indicava l’accés a uns determinats convidats. Aprofitant que havien vingut vestits de papallona, ja sabeu, aquells tratges que es posen els que volen anar elegants, però en molts colors i sanefes, i amb el gorret xinés, va voler provar sort.
Soldat 1: Qui va? No es pot passar.
Pages 2: Aquí és on es troba la 100 vegades maca, del 100 vegades adorable senyor, Hung Sai? Soldat 1: Si senyor, es convidat?
Pagès 2: Pensa que del contrari m’hi haguès passat?

Soldat 1: Aquest últim m’està complicant, que faig? El deixo passar? Si és poderós i l’ofenc, carregarà contra mi, si el deixo passar i no és convidat, carregaran contra mi? (als nens)[Si els nens responen de deixar passar, passen, del contrari, el Soldat 1, respon: Oh, em voleu enganyar, ara ho entenc. Passeu Passeu. ]

*****************

Tot i que ara estigui mostrant el conte, aquest no es troba realment acabat, i es presentarà en primera activitat sense una forta revisió, i estructuració i detall. Reconeixent que és el primer cop que em trobo escribint unes titelles, i que no conec cap projecte d'aquestes característiques, la revisió la realitzaré quan hagi vist guions de titellaries! Digo yo.