Judy A,. D., histories de bruixes
San Francisco, a les seves esquenes. Saboreja tard, sota llum de la lluna plena, la balada de la mar blava mentres deixa corre sota el moviment del vent, la fina sorra de la badia, observant estirada el cel poc estelat d'una ciutat fundada per una de les constants febres d'or de la humanitat.
Ella es Judy Alice Delia, filla del diable diuen, nena de tretze anys, pero amb una brillantor especial en els seus ulls turquesa que fan entendre més vida. Els ulls, reflex d'ànima, tenen avui una forta intensitat, fet que permet tot i en foscor s'endevini bé els colors, que es troben en contrast amb el seu cabell de fosc viu, acompanyat simplement per un manyoc blanc penetrant. Sospita, d'herència. Fa tretze anys va nèixer, fa tretze anys va morir la seva mare, amb tretze anys i nou mesos. Mai ha pogut celebrar un aniversari, i menys, ara. Vidre líquid cau del ulls resseguint el seu rostre, perfecte, harmoniós i preciós, de pell competint en palidesa amb la llum llunar. Blancor que la trenca uns carnosos, però fins i de boca petita, llabis d'intens vermell, que oculta amb color de pintallabis negre. L'entreté maquillar-se, i li agrada. Li agraden les màscares, li agrada resaltar els seus ulls, realitzant una petita sanefa, que decora segons vol el seu dia.
Sempre ha estat així. Des de que va neixer sense cap benedicció, que ella es va fer senyora del seu destí i la seva propia benedicció. Va ser fa quatre anys, que es va trobar a aquella dona, en un banc alimentant els coloms. Vella de carrer, supervivent d'hiverns, li va semblar extranyament familiar, i Judy, es posà al seu costat, tot observant com alimentava el que ella anomenava els seus coloms. La dona li explicà una historia.
Sempre ha estat així. Des de que va neixer sense cap benedicció, que ella es va fer senyora del seu destí i la seva propia benedicció. Va ser fa quatre anys, que es va trobar a aquella dona, en un banc alimentant els coloms. Vella de carrer, supervivent d'hiverns, li va semblar extranyament familiar, i Judy, es posà al seu costat, tot observant com alimentava el que ella anomenava els seus coloms. La dona li explicà una historia.
" Era momento de decandencia en el viejo continente, el hambre absorbia la gran nación europea, y se encontraba en clara controversia con la prosperidad del nuevo mundo. Muchos fueron los europeos que se fueron, y muchos los que aquí llegaron. La historia que cuento es una historia de amor, traición, espíritus, magia, sueños y destinos, pero una historia contada por uno de los que llegaron. Un joven italiano, llegó de Nueva York, motivado por esa fiebre del oro que tanto impulsó esta ciudad. Delia era su apellido, y el bisabuelo de tu bisabuelo dicen que es, pero ahora callad y guardad la sorpresa para luego, puesto esta historia os incumbe, demasiado para que no presteis la atención necesaria. Virgilio Delia, sufrió de fiebre de oro, pero no pecó, sin embargo, si que pecó por osar amar. Se encontraba con otros semejantes, explotando una mina de la árida Arizona, cuando fueron atacados por unos navajos. Virgilio, desatandose de la codicia, huyó sin querer cargar el oro ganado. No siguieron su ejemplo sus compañeros y allí se quedaron, caidos y sin vida. Escapó de los navajos, ero el desierto es experto en torturas y delirios, y Virgilio, sin guia, ni agua, acabó derrumbado, maldiciendo al destino en un delirio de locura, deseando morir ahogado o por la flecha de un navajo. Despertó en una cueva fresca, que hubiera helado sus huesos de no ser por encontrarse cubierto por mantas indias y dormido bajo pieles. Allí había una joven, hermosa, de tez morena, de ojos turquesa, y rostro harmonioso. El tiempo guareció la fiebre de Virgilio, cambiandola por una fiebre de amor, y le enseñó la lengua de los navajos, que tan bien hizo a nuestros veteranos militares. Pero Virgilio era preso, preso del destino, pues nuestra protagonista no podia huir del poblado, y no podia así guiar al italiano por la desconocida Arizona. ·El amor consumó a los dos jovenes, que les otorgo felicidad, en la cárcel de su sino, pero la maldición de los Delia no habia hecho nada más que empezar, cuando uno de los simientes del europeo romano concebió los óvulos de vuestra antepasada navaja. El vientre de la joven no se podria esconder a medida que pasaran las lunas, y tendria que dar a nacer a la primera maldita de la progenie de los Delia. Fue la situación de esta manera, que la Gemela del Agua, así era su nombre en nuestra lengua, pidió auxilio a su hermano, el Gemelo del Fuego. Chamán de la tribu, y voz autorizada para proteger a su hermana, su gemela. Pero la perversa fortuna a veces es aciaga, y quisieron los dioses y las estrellas que el Gemelo del Fuego amara a su hermana, con demencia puesto que era amor imposible de concedirse, puesto que él era fuego y ella agua, y era su gemela."

Es el amor y las familias todo lo que mueven estos mundos, así murió Morfeo por matar a su hijo. La venganza, las maldiciones y la magia. Fuego, no podia matar a su hermana, pero si condenarla. No queria que la familia de los chamanes más antigua de los navajos perdiera el prestigio, y la comendó a errar y a huir a otras tierras, antes de que la luna se escondiera y amaneceria para vergüenza de Padre Tierra, y su orgulloso pueblo. Así condenó la hija de Agua y Virgilio, a que cuando pudiera concibir por primera vez, seria violada por un usurpador del mundo de los espíritus (hombres pálidos), y a morir cuando diera a luz. Así como toda su progenie. Hija, tu estás condenada, pero eres la séptima en ser condenada, y siete han sido ya ultrajadas. Los números estan de tu favor, y el dia de tu condena, brillará la luna intensamente, puesto que estará en su plenitud. Me envian, me hablan, y dicen por mi boca las Parcas, dueñas del hilo del destino, diosas de la venganza familiar, las hecates, las benévolas, diosas poderosas. Puesto que a ellas les era fiel Agua, y a ellas les suplicó amparo, y las tres respondieron, que sería la séptima nacida tras la maldición, quien romperia la maldición y consumaria toda venganza, dando paz a todas las almas de las siete condenadas, pero que ella misma tendría que ser quien rompiera con su sino. Solo una advertencia me han dejado decir, empezarás por quien dice ser tu padre adoptivo, el diablo italiano de San Francisco, entregado a los Genoveses de Nueva York, pues es tu padre real, que en vergüenza a ti jamás explicará que violó y condenó a tu madre."

Tots els coloms alçaren de cop el vol, Judy es punxà amb la rosa que sostenia entre mans, i la deixà caure inconscientment, mentrés queien petites gotes de sang que banyaven resaltant el color vermell dels pètals. Hettie ja no hi era, així era el seu nom, no recordava que ningú se li haguès dit, però Judy n'estava segura. No era el seu problema ara saber a sant de que ho sabia, sino canviar amb el seu destí.
Recorda els seus passos decidits cap a la Blibioteca Federal, com la bibliotecaria li va preguntar que faria una nena de 9 anys, amb llibres de quiromància i tarotòlogia. Com ella respongué que ja no era cap nena. Com es cremà les mans en una planxa, eliminant tota linia, i com tornà a forjar el seu destí, creant les linies al seu gust. Com va tirar les cartes del Tarot, tot desitjan la figura de la mort, del canvi, i com sorti com ella havia demanat. Dama de la seva vida, despertada, Judy A. D., li quedava un altre capítol pendent.
Però les histories, no s'expliquen totes de cop.

Tots els coloms alçaren de cop el vol, Judy es punxà amb la rosa que sostenia entre mans, i la deixà caure inconscientment, mentrés queien petites gotes de sang que banyaven resaltant el color vermell dels pètals. Hettie ja no hi era, així era el seu nom, no recordava que ningú se li haguès dit, però Judy n'estava segura. No era el seu problema ara saber a sant de que ho sabia, sino canviar amb el seu destí.
Recorda els seus passos decidits cap a la Blibioteca Federal, com la bibliotecaria li va preguntar que faria una nena de 9 anys, amb llibres de quiromància i tarotòlogia. Com ella respongué que ja no era cap nena. Com es cremà les mans en una planxa, eliminant tota linia, i com tornà a forjar el seu destí, creant les linies al seu gust. Com va tirar les cartes del Tarot, tot desitjan la figura de la mort, del canvi, i com sorti com ella havia demanat. Dama de la seva vida, despertada, Judy A. D., li quedava un altre capítol pendent.
Però les histories, no s'expliquen totes de cop.


3 Rugits:
Això se suposa que encara no ha acabat, no? espero el final. M'agrada com va la cosa.
Si, la historia és curta, però llarga per a nomès ser postejada a un bloc. Almenys a mi em cansa llegir molt en un bloc.
Gracies!
Què gran...
Records des del nostre gran naufragi.
Post a Comment