Titelles per a nens

[Vet aquí, en el món dels insectes, que és el mateix que el nostre, però tot molt més gran, hi havia una comunitat de Cigales i una de formigues, i les cigales son aquells insectes que a l’estiu sempre canten, i les formigues aquells insectes que sempre treballen. Però, com que uns feien sempre disbauxa, i els altres sempre treballaven, les dues comunitats estaven molt enfrentades. Les cigales es reien, i es reien, i utilitzaven a les formigues com a camp de diversió. Les formigues callaven, i nomès treballaven. Però hi havia una cigala, i una formiga, que no hi estaven d’acord. La cigala va voler convencer de que s’havia de treballar més, per al futur hivern, i la formiga, va voler convencer de que s’havien de divertir més, ja que potser en un futur no sabrien divertir-se. Totes dues, la cigala i la formiga, van ser expulsats de la comunitat, i la sort, per a les dues, va ser que es van trobar. Van tenir moltes coses per dir-se, i posar-se d’acord, i durant l’estiu, apartades, van fer feina, i van saber divertir-se.

Va ser aleshores, quan va arribar l’hivern. Les cigales, que sempre reien i cantaven, es van quedar que ja no sabien d’on treure el menjar, i ja no podien ni riure ni cantar. Passaven molt de fred, i molta gana, i miraven de reull a les formigues, que tenien menjar i casa. Les cigales, al final, van anar a veure a les formigues, però aquestes, van negar-lis entrar, i els hi van dir de manera molt dura, que si abans cantaven, i ara tenien fred, que ballesin. Amb el temps, les cigales van caure pel fred i la gana, i poques van sobreviure. Les formigues però, tenien casa amb escalfor, i menjar en abundancia, i era un moment per a descansar, però elles, no s’enrecordaven de com divertir-se, de fet, no s’enrecordaven, perquè mai ho havien fet! Quan una persona no es diverteix, enseguida els hi entra el mal humor, i sempre estan enfadats, oi? Doncs això els hi va passar a la formiga, i un dia, es van reunir totes, i es van posar de tant mal humor discutint entre elles, que no es van donar compte que un dels tunels del seu refugi, portava dies enfontsantse pel pes de la neu, fins que els hi va caure tot a sobre, i poques van sobreviure.

Les poques formigues i cigales que van sobreviure, es van reunir, per separat, per a saber que fer. Va ser quan es van recordar, que havien fet a una cigala i a una formiga fora, que defensaven una manera d’actuar que haguès salvat a les dues comunitats. Sentint-se culpables, van buscarles, i les van trobar, en una casa confortable, amb abundant aliment, i cantant i ballant. Les cigales i les formigues van sentir enveja, i van preguntar per entrar. Com que tant la cigala com la formiga, estaven ben contentes, no van guardar cap rencor, i així, es van fer els caps de les seves comunitats, i van saber sobreviure durant molts i molts anys , sabent jugar, riure, i treballar. ]

Nen 2: Però també una cosa, mai t’has d’oblidar de somniar, el meu pare, Zao Lat, sempre m’ho diu. Que si somnio, i volo amb el meu estel, mentres aprengui i em diverteixi, algún dia arribaré a volar tant alt com l’estel...