Titelles per a nens
[ 4ª Escena: Un camí envoltat de camps, amb algunes cases ]
Zao Lat: Ha arribat un punt que ja no ens podem ni queixar.
Pagés 1: Jo ni m’he queixat!
Zao Lat: Ni molt bo ni molt dolent deia el Narrador. (al públic) N’és molt de dolent oi?
(S’inicia dialeg amb els nens, Zao Lat pretendrà instaurar un esperit crític al públic, tot dient que les injusticies no se les han de callar, sempre però, amb molt de respecte. Acaba el dialeg, i una noia riu)
Zao Lat: Qui riu?
Noia: Està prohibit riure?
Zao Lat: Mentres no sigui perque dius caganer al senyor... del contrari ja pots anar passejant amb un pagès iletrat que et dona les culpes a tu d’haver-lo fet fora.
Pagés 1: A sobre! Però! Jo l’únic que volia era menjar [plora ]
Zao Lat: Ja, nomès menjar...
Noia: Qui sou?
Zao Lat: Jo sóc Zao Lat, i ell és en Gripau Babau?
Gripau Babau: Eh?
Zao Lat: I vos?
Noia: Xiu Li
Gripau Babau: Ara per què vol que xiuli?
Xiu Li: No, el meu nom es Xiu Li
Zao Lat: Oh, es com aquell que es deia A Xus
Gripau Babau: Jesus!
Zao Lat: No, A xus!
Gripau Babau: Jesús!
Zao Lat: No, A xus!
Gripau Babau: Coi, si que t’has arrefredat
Zao Lat: NO!
Xiu Li: Porteu junts molta estona?
Gripau Babau i Zao Lat: MASSA!
Narrador: Si ve no es soportaven, eren inseparables. Tot i així, Zao Lat, tenia més saviesa que en Gripau Babau, i a part, no estava tant per festes. Això va semblar agradarli a Xiu Li, que ràpidament s’hi va enamorar i aviat van tenir un fill, que amb el temps es va anar fent gran.
Grup de nens: (canten) Marxem de l’escola que fa pudor de cola. El mestre no té butaca, perque hi hem fet caca. Però el mestre està enfadat, perque s’ha pixat el gat.
Grup de nens: JAJAJAJA
Nen 1: Que divertida és l’escola
Nen 2: Tu rai, que sempre jugues i no fas cas
Nen 1: Oh, fes-ho tu
Nen 2: El meu pare em va dir que si jugava sempre ara, després pasaria gana
Nen 1: Tonteries, els grans son dolents, com ells no es diverteixen...
Nen 2: El meu pare es diverteix, i es perque va saber anar a l’escola! T’han explicat mai el conte de la Cigala i la Formiga?
Nen 1: No..
Zao Lat: Ha arribat un punt que ja no ens podem ni queixar.
Pagés 1: Jo ni m’he queixat!
Zao Lat: Ni molt bo ni molt dolent deia el Narrador. (al públic) N’és molt de dolent oi?
(S’inicia dialeg amb els nens, Zao Lat pretendrà instaurar un esperit crític al públic, tot dient que les injusticies no se les han de callar, sempre però, amb molt de respecte. Acaba el dialeg, i una noia riu)
Zao Lat: Qui riu?
Noia: Està prohibit riure?
Zao Lat: Mentres no sigui perque dius caganer al senyor... del contrari ja pots anar passejant amb un pagès iletrat que et dona les culpes a tu d’haver-lo fet fora.
Pagés 1: A sobre! Però! Jo l’únic que volia era menjar [plora ]
Zao Lat: Ja, nomès menjar...
Noia: Qui sou?
Zao Lat: Jo sóc Zao Lat, i ell és en Gripau Babau?
Gripau Babau: Eh?
Zao Lat: I vos?
Noia: Xiu Li
Gripau Babau: Ara per què vol que xiuli?
Xiu Li: No, el meu nom es Xiu Li
Zao Lat: Oh, es com aquell que es deia A Xus
Gripau Babau: Jesus!
Zao Lat: No, A xus!
Gripau Babau: Jesús!
Zao Lat: No, A xus!
Gripau Babau: Coi, si que t’has arrefredat
Zao Lat: NO!
Xiu Li: Porteu junts molta estona?
Gripau Babau i Zao Lat: MASSA!
Narrador: Si ve no es soportaven, eren inseparables. Tot i així, Zao Lat, tenia més saviesa que en Gripau Babau, i a part, no estava tant per festes. Això va semblar agradarli a Xiu Li, que ràpidament s’hi va enamorar i aviat van tenir un fill, que amb el temps es va anar fent gran.
Grup de nens: (canten) Marxem de l’escola que fa pudor de cola. El mestre no té butaca, perque hi hem fet caca. Però el mestre està enfadat, perque s’ha pixat el gat.
Grup de nens: JAJAJAJA
Nen 1: Que divertida és l’escola
Nen 2: Tu rai, que sempre jugues i no fas cas
Nen 1: Oh, fes-ho tu
Nen 2: El meu pare em va dir que si jugava sempre ara, després pasaria gana
Nen 1: Tonteries, els grans son dolents, com ells no es diverteixen...
Nen 2: El meu pare es diverteix, i es perque va saber anar a l’escola! T’han explicat mai el conte de la Cigala i la Formiga?
Nen 1: No..
2 Rugits:
hola!
a veure, et responc aquí. Molta de la gent que es queixa per el tema de les condicions laborals, ho fa amb molta raó, es dir tenen condicons molt molt dolentes; el que em sorpren és que no fan res per canviar-ho! em trobo en el cas de perseguir a un parell d'amigues per a que donin un pas cap a una situació millor..és per això que dic que tots plegats ens estem tornant molt pasius..pot ser m'equivoco, nose. Deixant de banda les posibilitats laborals que té la Olga per culpa de la seva situació física.
sobre les titelles, no se si vas veure que te vaig preguntar que amb quina periodicitat veieu als nens, pq es molta feina tot això que expliques dels decorats , la música, etc. la idea m'agrada molt.
fins aviat!
Es veuen dos cops a la setmana...
Suposo que si que donarà temps, estic tot just acabantles, i quan acabi les donaré al casal d'Infants, a veure que n'em treiem!
Post a Comment