De placeres...

Le alcanzan el rostro unos finos, perezosos, lentos y naturales rayos de luz, subiendo a medida que el dia agita las ensoñadas vidas de la ciudad. El despertar natural le calma, se siente descansado, claro y despejado. Una suave sonrisa se forma en la comisura de los labios, acompañados por una respiración suave y tranquila. Sigue la calma y percibe suavemente su despertar, la brisa en piel agita el sueño que le produjo su herida.

El armario, está abierto el tiempo suficiente para coger una ropa ligera y elegante, que carga camino al baño. Ropa que cuelga en la parte trasera de la puerta del baño, mientras la acompaña dejandola bien cerrada. Enciende el reproductor, Sunday Morning, Lou Reed, siempre acertando, siempre simbiotico. Sonrie y se mira en el espejo, mientras se guiña a si mismo. Con tiempo se desnuda, y da paso al agua mientras entra al interior de la ducha. Cae el agua como lluvia natural, le agita la piel y cierra los ojos. Vuelve a soñar.

No es consciente del tiempo que ha pasado, y ni siquiera es consciente de la hora. Son dos placeres que se permite, el agua y el tiempo, rompiendo con su propia rectitud. Vestido ya, camina descalzo notando el frio, no le molesta. Vuelve a su habitación, retirando las suaves cortinas de lino, y abriendo la ventana. Un escalofrio lo recorre, recordando que a pesar de que el sol se haya destapado, sigue calando el frio de la semana anterior, semana de lluvia, como se pedia, como tenia que ser.

Suena ahora una batukada, Mundu Berria, de Betagarri, canción de sueños y esperanza, le anima. Le ha acompañado cuando el corazón de sus ánimos dejaba de bombear, el ritmo le agolpaba y lo despertaba. Recibia energia de rabia, y enfrentaba las adversidades, quizás mayores que él, pero con orgullo. Ese orgullo suyo, viejo, castellano, noble y valiente. Orgullo heredado. Se acaba, sonrie, puede volver a mirar el dia y escoge Ojos de Brujo, Techari. Música de esa Catalunya suya, mestiza, evolucionada, heredada del barrio donde ha crecido, mezcla de culturas de pueblos. Y mientras, se permite su último placer, hojea, una vez más la Balada de la mar salada, Corto Maltés. Ese heroe romantico, marinero, viejo y sabio pirata capitán.

Titelles per a nens, amb registre

[3ª Escena: Decorat interior del Palau ]

Fung-Ti-Sué: Que hi feu?!
Zao Lat: Els nostres respectes, honorable senyor, hem vingut a felicitar i respectar a la nova nascuda.
Fung-Ti-Sué: Com sabeu que era aquí present?
Zao Lat: Oh, bé… hi ha un cartell que ho notifica…
Fung-Ti-Sué: Os rieu de mi?
Zao Lat: No res més lluny de la realitat. Vull dir, no.
Pagès 1: Ay ay ay, que s’ha embarbussat, jo no entenc perque vaig amb aquest pótol.
Fung-Ti-Sué: Veniu a insultar-me a casa meva o sou convidats? Com a convidats feume entrega del vostre regal per a Hung Sai.
Zao Lat: No podem.
Fung-Ti-sué: Com?!
Zao Lat: La seva retribució com a senyor cap als pagesos no ens permet fer regals, seria un sacrifici molt dur.
Fung-Ti-Sué: Soldats, emporteuvos a aquest pagés, i exilieulo de la nostra terra.
Pagès 1: A casa, tindria que haver-me quedat a casa. Jo i la festa amb … A mi també?

************************

Aprofitant que ha passat Sant Jordi...

Titelles per a nens, amb registre

[2ª Escena Putxinelis]- Decorat: El pati d’un Palau xinès.- Comparteixen escena soldats i pagesos

Narrador: Així que va néixer Hung-Sai, la filla d’aquell senyor, caganer per uns, cent vegades estimat cent vegades adorat, pel cent vegades pilota...

Pagès 1: Eh!
Narrador: Aquest mateix.

Soldat 1: Qui ha dit que el senyor es un caganer?
Narrador: Secret professional, els nens ho sabràn.
Pages 2: Calleu Calleu!
Pagès 1: Amb mi no has tingut aquest secret
Narrador: Amb el segon tampoc, els dos em caieu malament. I calleu ho os trec de l’obra.
Pagès 1: Tu ets el narrador, no el qui escriu.
Narrador: Vols seguir temptant la sort? Oi que no? Seguim doncs.

Narrador: (carraspeig) Perdoneu. El Gran Terratinent, estava tant content que va fer una festa de xarau i disbauxa per a tots els xinesos i xineses que pertanyen a les seves terres. Va ser tant gran la festa, que el Palau més gran de Xina va posar en manifest els problemes que tindrien els xinesos en endavant. Tot i així, tots van gaudir de l’abundant menjar, els abundants espectacles, i els focs artificials, amb dracs, i aquelles coses que tant agraden als xinesos, com especialment els bastonets i el menjar xinés.
Pagès 2: Doncs no la veig.

Pagès 1: Home, ara serà petita.
Pagès 2: ...
Pagès 1: No pretendràs que es passegi per aquí, amb tanta gent aprofitada!
Pages 2: Tu per a que has vingut?
Pagès 1: Per el menjar, el xarau i la disbauxa. Es a dir, la festa i la diversió. Focs, dones, menjar i sake.
Pagès 2: A vegades penso que em caldria ser més simple (al públic) Sort que se llegir i no ho sóc tant de simple. (al pagés 1) Ja tindràs temps per això, vine!

Narrador: En aquella época, no tothom podia apendre a llegir, i era gairebé un luxe de molts pocs, però el pagès Zao Lat [ Pagès 2: Mani? ] de petit havia rebut la instrucció d’un monjo, que anyorat de tenir fills, va acollir en el seu temple d’oració al petit Zao Lat. També, va instaurar-li un esperit crític que per la descuidadesa del propi pagès, tants problemes li va portar. Zao Lat, s’havia adonat de que existia un cartell que indicava l’accés a uns determinats convidats. Aprofitant que havien vingut vestits de papallona, ja sabeu, aquells tratges que es posen els que volen anar elegants, però en molts colors i sanefes, i amb el gorret xinés, va voler provar sort.
Soldat 1: Qui va? No es pot passar.
Pages 2: Aquí és on es troba la 100 vegades maca, del 100 vegades adorable senyor, Hung Sai? Soldat 1: Si senyor, es convidat?
Pagès 2: Pensa que del contrari m’hi haguès passat?

Soldat 1: Aquest últim m’està complicant, que faig? El deixo passar? Si és poderós i l’ofenc, carregarà contra mi, si el deixo passar i no és convidat, carregaran contra mi? (als nens)[Si els nens responen de deixar passar, passen, del contrari, el Soldat 1, respon: Oh, em voleu enganyar, ara ho entenc. Passeu Passeu. ]

*****************

Tot i que ara estigui mostrant el conte, aquest no es troba realment acabat, i es presentarà en primera activitat sense una forta revisió, i estructuració i detall. Reconeixent que és el primer cop que em trobo escribint unes titelles, i que no conec cap projecte d'aquestes característiques, la revisió la realitzaré quan hagi vist guions de titellaries! Digo yo.

Irreverència

Germans... no ploreu per mi, no us estimo gens.

Parla Joan Bandarra, noble de Mataró, per convicció i per cardar, altra cosa no podria fer si no, excepte de beure i maleir als cortesans que apoyaren als Borbons i tot allò que soni a sagrat en la nova Espanya que a ell rebutja. Maleït de mena, marquès de Chocoardiente i donat a l'alcohol a falta de poder jugar amb algun cony de meuca, escriu, en un dels millors blocs que podeu trobar que retractin la situació viscuda per a aquells que varen patir les vergonyes dels Borbons.

Aquell qui vulgui seguir els escrits d'un donat al poc respecte i a la dificil admiració, recomano que segueixi les desaventures de Joan Bandarra. No desestimeu les vostres lectures, feu cas a donar-li una ullada, que fins i tot del home més irreverent podeu apendre que va passar en la Espanya que es va encunyar amb els Borbons.

Sobreviurà la bilis i el fetge del marquès de Chocoardiente a Madrid?

Titelles per a nens, amb registre.

Narrador: Aquesta és una historia de fa tants anys, que ni les avies dels vostres avis, no havien nascut, i encara havien de passar molts i molts anys per a que els avis, de les avies, dels vostres avis existissin. Imagineu-vos si fa de temps, que a Xina encara eren poca gent, i els xinesos encara no havien de quedar-se a viure a diversos indrets del món. Era en aquells temps que a Xina hi vivia un terratinent, ric, molt i molt ric, que tenia la meitat dels camps d’arrós de tot l’imperi, i la meitat dels xinesos treballaven per a ell. Es deia Fung-Ti-Suè, i era un home, ni molt bo, ni molt dolent, ni molt vell, ni molt jove, ni molt savi, ni molt ignorant.

[1ª Escena Putxinelis]- Decorat: Un paisatge amb camps d’arrós, montanyes de manera llunyana.

Un parell de putxinelis de pagesos

Pagès 1: Has sentit les últimes?
Pagès 2: Alegrarà o entristirà?
Pagès 1: Ens beneficiarà.
Pagès 2: Sorpren-me
Pagès 1: La teva esquena podrà descansar, anem al Palau del Senyor.

Pagès 2: ...
Pagès 1: Fung-Ti-Suè, cent vegades respectable i cent vegades estimat, ha tingut una filla.
Pagès 2: A sant de què?
Pagès 1: Ay, no se, jo no decideixo les rutes de les Cigonyes i els nens que porten!
Pagìes 2: No qüestiono la cigonya, dic a sant de que anem a Palau?
Pagès 1: Ah, bé, hi ha festa, xarau i disbauxa!
Pagès 2: T’hi penses colar, com deixarem de treballar, que pretens? Acabar condemnat a que ens tirin boles de fang?
Pagès 1: Que no, que diuen que el senyor convida a tots els pagesos que treballen a la seva terra, i a tots els habitants de l’extens territori que té. Que n’és de generós!
Pagès 2: Generós? Generós? Aquí nosaltres ens partim el llom, ell es queda l’arrós que nosaltres produïm, i per fer una festa a tots, demostrant que pot permetres aquest luxe mentres nosaltres no tenim ni per començar a menjar patates bullides, li dius generós?. Aquest sistema falla.
Pagès 1: Tu si que falles.
Pagès 2: Tu si que falles, burro. T’exploten i encara defenses el "cent vegades adorable" (veu sarcàstica) de caganer del senyor.
Pagès 1: No parlis així!
Pagès 2: Parlaré com em...

[En aquest moment irrompent dos soldats]

Soldat 1: Com parlaràs?
Pagès 2: (a públic) Ay ay ay, on m’he posat! Que faig que faig? Que puc dir per quedar bé, que puc? Digueu digueu nens!
Pagès 2: (El que diguin els nens, o ..) com em va ensenyar la mama, amb respecte , i amb alegria, ja que ha nascut la filla de Fung-Ti-Sué!
Pagès 1: (a públic) Després que ningú es sorprengui si el feudalisme va durar tant .Venut!

****

Conte per als nens de l'Escola Disbauxa, activitat inicial que començaran els nens del Casal d'Infants de Baró de Viver, on a part de veure les titelles, participaran amb la música. Són 7 escenes, i aquesta n'és la primera. De lliure difusió sempre i quan se'n citi l'autor, un mateix.